Curs de nivologia, allaus i seguretat en muntanya hivernal

Excursió al pessebre del turó del Rabaixi

Un dia abans de que arribin els reis l'Arnau i el Guillem han fet una excursió per veure el bonic pessebre al Turó del Rabatxi. Ens ha agradat molt!!

Que els reis us portin moltes alegries i una mica de carbó.... també!

Roser.

La Vall de Gerber

El dia 15 de desembre el Daniel i jo, la Roser, vem fer una sortideta per la zona perifèrica del

Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

La sortida va consistir en sortir del pàrquing de la Peülla al Port de la Bonaigua i agafar un camí molt ben senyalitzat que ens porta per la Vall de Gerber i arriba al refugi lliure de Mataró, és un itinerari molt interessant per poder observar  l'erosió glacial.

És un recorregut "fàcil"  i amb poc desnivell,  es passa per varis estanys un d'ells  l'estany de Gerber que ens el vam trobar poc glaçat però tenia un aspecte molt bonic.

Desde el refugi es poden obsevar els cims de Bassiero, el d'Amitges, el Gran Tuc de Saboredo...

És un recorregut "fàcil" depenent de molts factors, ja que amb força neu cal tindre precaució per les fortes pendents exposades que hi trobem.

Durada: 3h 30

Desnivell: 600m

Dificultat: Baixa

Refugi lliure:16 places

Roser Antúnez 

Noves tarifes FEEC

Les tarifes de la FEEC per l'any vinent ja les podeu consultar clicant aquí.

BTT a peus del Montsent de Pallars

La setmana passada en Roger Caballé i jo vem anar a fer una ruta en bici pel Pallars. La nostra ruta surt del poble de Llesui, relativament a prop de Sort. D'allà s'agafa una pista forestal que du a les antigues pistes d'esquí. La pista és molt ample i vas guanyant desnivell de forma molt progressiva. El paisatge és molt obert, son tot prats i la vall d'Àssua ofereix unes vistes espectaculars a l'alt Pirineu. El Montsent de Pallars està permanentment vigilant, ja tacat amb alguna pinzellada de neu... ja li toca per aquestes dates.
Sense deixar la pista principal seguim fins passar el coll del Triador. A pocs metres trobem una bifurcació, prenem el camí de la dreta. Seguim trepitjant els peus del Montsent fins arribar al Clot de la Mainera. Aquest és un lloc curiós de veure, amb un salt d'aigua i una vista impressionant de la vall de Montorroio.
A partir d'aquí la pista s'enfila una mica per anar a buscar el colletó de la Portella. Nosaltres ens ve trobar força fang en aquest tram.
Les vistes des del colletó son espectaculars. Seguim la pista. Degut a la orientació N, ens vem trobar una mica de neu. A uns metres ens trobem amb una bifurcació. Si seguim recte arribem a Espot, nosaltres decidim baixar cap a Caregue. La baixada es fa per una pista ample, al principi una mica pedregosa, però a mida que ens endinsem al bosc es fa més llisa i mooolt ràpida. En poc ens plantem a Caregue. D'aquí toca seguir per carretera fins a Llesui.

Sànchez-Martinez a Diables

L'altre dia vaig anar amb l'Aleix a fer una via que s'ens va quedar pendent: la "Sànchez-Martinez" a la paret de Diables. Vem quedar ben d'hora i estava una mica cansat pq havia anat a la mani del 15-O just el dia abans i se'm va allargar la història fins tard... total que no havia dormit gaire...

Ve deixar el cotxe a Santa Cecília i vem prendre el camí de l'arrel per arribar a peu de via. T'has de desviar quan passis davant de la paret, passat un troc del camí que s'eixample. Hi ha unes fites que marquen un camí no gaire evident.

A peu de via hi ha una bonica placa, amb una pega regalimant, no tan bonica, que et recorda que la via va ser oberta l'any 1970... quins collons en aquella època, com se'ls gastaven...

L1_ El primer llarg es una mica raro, és 6a. Comença com una via d'esportiva amb parabolts i acaba emmerdant-se per una canalota guarra i amb una R que fa riure (molt descompensat una cosa amb l'altre).

L1+L2_ Es poden empalmar, d'igual manera que t'empalmes tu mentres els fas. Una xemeneia llarga com ella sola i de vegades molt incòmode. Va bé deixar-se penjant la motxilla. Hi han parabolt just a les zones on es necessiten. R a prova de bombes.

L3_ kamaku!!! un fissura preciosa de 4+ o V segons quia ressenya mireu, però dona igual, pq es preciosa. R a prova de bombes en una repisa perfecte per contemplar la llum del sol que fins ara quedaba amagada.

L4_ Comença amb un altre xemeneia mooolt estreta i acaba amb una placa que en lliure surt 7a i tmb es pot fer en Ae... La cosa va agafant color...

L5_ jejej, et fica a puesto, eh! Aleix? es pot fer en Ae, passant un paset d'A1 on hi cap de puta mare un tasconet i un microfirend. El coco fa males passades aquí.

L6_ Que maco!!, no hi han paraules... ambient, una linea neta, un sostre tallat amb ganivet, moment d'equilibri... preciós, una sortida amb diedre amb una roca espectacular. Parabolts on toca i alguna que altre broma de ferrer. Poder una de les R més incòmodes del mon...

L7_ Segons "las 100 mejores" és Ae... poder si... si tens una envergadura de braços de 3 metres, nosaltres ho vem haver de fer en lliure i desprès vem descobrir que era 6a. Fora tecnicitats, un flanqueig finet i aeri maco, maco, maco.

L8+L9_ Es poden empalmar. Una escalada maca, típica montserratina, amb algun alejullo de tant en quant, pero res patidor.

L10_ llarg guarro fins el cim!!!!

La baixada per la canal la vem fer en menos de 15 mints, record time!!!

Com mola Ca la Montse!!!!

La nova cara de la Roca Dreta

Hi ha llocs al municipi que tenen certa personalitat. Un d'aquests llocs és sens dubte, la Roca Dreta. Segurament cadascú podríem explicar més d'una història diferent amb aquest mateix escenari.

De ben jovenets, no teníem ni 13 anyets, amb un bon amic vam trobar aquesta roca per casualitat, desprès de barallar-nos amb tota classe d'herbes arbusts, i, sense tenir gaire idea, vam escalar aquest monòlit. Primer per darrera i desprès per davant, el costat... no tenien ni idea dels sistemes de seguretat d'escalada (peus de gat? arnes? corda?... que és això¿¿?), però escalàvem... Vam tornar assíduament... un cop un va caure, però els matolls el van frenar; un altre dia un altre va portar els primers peus de gat que veiem i els vem provar; un altre dia vem treure la via principal per la fissura i sense corda; un altre dia vaig a anar tot sol a treure'm mals rotllos del cap; una altre dia li vaig anar a ensenyar a una noia (funciona ;) )... mil històries... Aquestes històries son el que fan d'una roca qualsevol, un lloc especial i màgic per molts.

Ara aquest escenari de records tindrà una cara una mica diferent. S'hi ha instal·lat una via ferrada en la cara més llarga. El equipament és correcte, els materials son bons, la línia de vida correcte... la reunió una mica terregosa , hi ha algun mosquetó menjat per rovell i el descens no es gaire clar (suposo q s'ha de rapelar). També s'ha reequipat la via principal i s'ha obert un altre a un lateral fent servir paravolts.

Referint-se a aquesta nova cara, he sentit opinions per atots els gustos. Uns defenen aquesta nova cara. Ara s'hi pot realitzar una activitat diferent a les que es realitzaven fins ara. D'altres veuen amb els ulls una mica tristos les instal·lacions, doncs consideren que un lloc tan emblemàtic com aquest no hauria d'haver estat malmès d'aquesta manera.

Personalment hem quedo amb l'antic aspecte de la roca... a partir d'ara els records de cadascú tindran un escenari una mica diferent.